pala, -les
(Del llatí pala, mat. sign.)
- s. f. Ferramenta composta per una post o plancha de fusta o de ferro, generalment de forma rectangular o semiovalada, i un mànec més o manco llarc i que sol utilisar-se per a arreplegar o remoure terra, arena...
- Pala de cavar, la que s’utilisa en l’agricultura i en la construcció per a cavar.
- Pala d’era, la de fusta que servix per a aventar o tirar a l’aire l’arròs o el forment per a que el vent el separe de la palla.
- Pala de forner, la que, adaptada a un mànec llarc, s’utilisa per a enfornar o desenfornar els pans o uns atres aliments.
- Fusta en una part ampla redonenca i una atra que forma el mànec, i s’utilisa per a pegar a la pilota en alguns jocs o deports.
- Part ampla i prima de diferents instruments.
- La part més ampla i prima del rem.
- Vehícul que té un braç en el que excava la terra per mig d’un recipient que pot ser dentat.
- Pal fet en un llistó de fusta de basquet generalment, en el que es colpeja el pic per a llançar-lo en el joc de pic i pala.
- Cada una de les peces que conformen la part principal de l’hèliç d’una nau.
- Pala d’orsa, Nàut. Part de l’orsa del veler que penetra en l’aigua.
- Pala del timó, Nàut. La part sumergida del timó sobre la que actua la pressió de l’aigua.
- La mitat superior de les varetes caberes d’un palmito.
- Dent grossa i plana, en especial les dos davanteres, tant superiors com inferiors.
- Fulla de la figuera palera. Tradicionalment se posa una pala de figa palera en una casa per a que els cels desapareguen.
- Fer pala, loc. No ferir, no encertar el caçador al disparar.
- Tindre la pala foradada, loc. Ser mal jugador de pilota.
- Ser de pala i foguejar, loc. Ser una persona en la que s’ha d’anar en molt de conte i precaució pel seu mal geni o clim.
- Fer la pala ad algú, loc. Enganyar en dissimulació i habilitat.