Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: orsa
orso, -sa, -sos, -ses
(Del llatí ŭrsu, mat. sign.)
  1. s. m. Animal de diferents espècies del gènero Ursus, mamífer carnívor plantígrat, dabundant pelage, coa curta, cap gran i extremitats fortes acabades en garres. Existix lorso blanc o polar, lorso negre, lorso panda, lorso gris, lorso malai, el tibetà, el dAlaska, leuropeu, etc.
  2. Orso formiguer, mamífer desdentat dAmèrica, de lespècie Myrmecophaga jubata, que salimenta de formigues, de pelage gris clar en llistes blanques en les vores, morro llarc i llengua llarga i prima, en la que agarra els insectes, especialment, formigues.
  3. Orso marí, foca de vora dos metros, en el cap paregut al de lorso, ulls prominents en orelles de punta i pell rogenca molt fina. Viu en loceà polar antàrtic.
  4. Fer lorso, loc. Fer el bambau, fer bovades.
  5. Pelut com un orso, loc. Que molt de pèl.
observacions/documentació: La forma orso, prové directament del llatí ursu i és la forma valenciana usada des dels nostre clàssics fins a hui: “E veus que molts dyables vingueren en forma de besties feres diverses, ço es, de bous, orsos, porchs, vipres e serps...” Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “... a vore los gladiadors en rinya ab lo tigre de l’India, de Scitia ab l’orso blanch.”. Teodor Llorente. La nova era. 1859. “...perque no saben més que fer ballar orsos i mones al sò del panderet”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906. “Els orsets, ben berenats, jugaven al “Ama hi ha foc” en la replaceta. Caminal avall venien l’ama i na Orsa". ¿A miches? ¡Ni en la dona!. Vicent Pla Mompó. 1930. “—Doncs, jo no ho entenc —va dir el senyoret—; és que vosté deu tenir la pell d’ós.—D’«orso» voldrà dir —replicà el Monjo.”. Gaetà Huguet Segarra. Els valencians de secà. 1969. “...negre i lluent com la móra, que semblava un orso de fira.”. Josep Lozano. El mut de la campana. 2003.
Imàgens
orsa, -ses
(Del llatí ŭrsa, mat. sign.)
  1. s. f. Femella de lorso.
  2. Astron. Orsa Major, constelació boreal pròxima al pol, composta per cinquantassís estreles, sèt delles molt brillants que formen un dibuix conegut popularment com a el Carro. En algunes localitats, les quatre estreles que formen un quadro són nomenades el Carro, i les atres tres, que formen una llínea, les tres Maries.
  3. Astron. Orsa Menor, constelació boreal composta per vint estreles, sèt delles molt brillants i visibles, una de les quals és lestrela polar.
ors, -sa, -sos, -ses
  1. s. m. var. form. ant. V. orso.
orsa, -ses
  1. s. f. Nàut. Peça metàlica, grossa, que, en les embarcacions de peixca grans, saplica a la carena i fa de contrapés.
  2. Nàut. Anar a orsa, navegar en el vent de proa; anar la nau molt inclinada per lefecte del vent contrari, també pot significar afonar-se, generalment en sentit figurat, o dur ad algú dací cap allà de mala manera.
  3. Nàut. Anar dorsa, anar cenyint una atra embarcació que està a la vista.
Buscar orsa en:
  • orsa coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de orsar
    • la 2ª persona d'imperatiu de orsar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: orça i orsada.