Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Dent
dent, -ts
(Del llatí dĕnte, mat. sign.)
    1. s. f. Os chicotet situat en la boca de lhome i uns atres animals que servix per a la masticació i també com a arma defensiva.
    2. Dents de dalt o superiors, aquelles que estan engastades en la mandíbula superior.
    3. Dents de baix o inferiors, aquelles que estan engastades en la mandíbula inferior.
    4. Dents de davant, les quatre dents superiors i les quatre inferiors situades en la part central de la boca i que servixen especialment per a tallar els aliments.
    5. Dents canines, aquelles que venen a continuació de les incisives i que presenten una forma més aguda; les canines reben el nom de claus o colomellos.
    6. Dents molars, anomenades vulgarment quixals.
    7. Dent verrac, aquella que en relació a les atres està desproporcionada.
    8. Dents de cavall, dents excessivament grosses.
    9. Dents de rata, dents de chicotet tamany.
    10. Dents de llet o primeres dents, aquelles que apareixen en la primera dentició i canvien uns anys més tart.
  1. Cada una de les puntes que sobreïxen en un objecte i que es pareixen a les dents dun animal.
  2. Cada una de les puntes que formen els talls dobjectes com les serres, els serrujos etc., o les puntes i resalts de claus, rodes, pintes, etc.
  3. Tindre bones dents, tindre les dents sanes i fortes; ser molt menjador.
  4. Eixir a algú les dents, aparició de les primeres dents durant la primera dentició.
  5. Canviar les dents, aparició de la segona dentició en la conseqüent caiguda i pèrdua de les primeres dents.
  6. Arrancar una dent, extraure artificialment una dent.
  7. Clavar les dents, agafar una cosa en les dents.
  8. Fer dents o fer les dents llargues, donar enveja o donar ganes dalguna cosa.
  9. Dir o parlar entre dents, parlar de manera molt baixeta o de manera que no se li entenga.
  10. Apretar o cloixir les dents, loc. Patir i aguantar una pena.
  11. No tindre ni per a una dent, loc. Tindre poc per a menjar.
  12. Desfer-li o llevar-li a u les dents, loc. Amenaçar-lo en algun castic rigorós.
  13. No entrar de dents cap a dins, loc. Desagradar, repugnar.
  14. Esmolar les dents, batre o tremolar les dents a causa del fret, la por o una atra convulsió.
  15. Esmussar o esgarrifar les dents, produir una impressió desagradable.
  16. Mostrar o ensenyar les dents, loc. En alguns animals, obrir la boca deixant vore les dents de manera amenaçant, per extensió, en les persones, fer mala cara, adoptar una actitut agressiva o amenaçadora.
  17. Dent dall, cada u dels gallons que componen una cabeça dalls.
  18. Dent de lleó, planta de la família de les Compostes, de lespècie Taraxacum officinale, pareguda a la camarroja pero en les flors grogues.
  19. Armat fins a les dents, loc. Que porta moltes armes.
  20. En les dents eixutes, loc. Totalment chopat.
  21. Suar les dents, loc. Fingir que sestà molt cansat per haver treballat molt sense haver-ho fet realment.
  22. Prendre o agarrar el cel en les dents, loc. Enfadar-se o enujar-se molt, bramar dindignació.
ref. A carn dura, dent aguda. Quan penses clavar la dent en segur, entropeçaràs en dur. Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens. Amiga, la figa; parents, les dents. Primer són mes dents que mos parents.
Imàgens
Buscar Dent en: