clavar
Flexió verbal »(Del llatí clāvāre, mat. sign.)
- v. tr. Travessar i unir dos o més peces en claus.
- Introduir un clau o objecte en punta gràcies als colps d’un martell.
- Clavar la vista o els ulls, loc. Mirar fixament.
- coloq. Posar o posar-se en un lloc determinat: Clava’t ací en este lloc i no et meneges.
- Enganyar cobrant de més: Li han clavat huitanta euros de més.
- coloq. refl. Dirigir-se ad algú atacant-lo, instigant-lo, provocant-lo o incitant-lo: Deixa a ta germana tranquila i no et claves en ella.
- Penjar una cosa en la paret: Clava l’espill en la paret.
- coloq. Ficar-se pel mig en un assunt, qüestió, debat, etc.: No et claves en política.
- coloq. Ficar, posar: Clava dins del calaix els diners. Ha clavat la mà en la caixa i ha agarrat diners.
- Clavar una cosa, loc. Fer-la o reproduir-la exactament igual a l’original: Li ha pintat un retrat i li ha eixit clavat.
- Clavar-se en un cul de gos, loc. Ser capaç de tot, de fer coses difícils.