penjar
Flexió verbal »(Del llatí *pendĭcare, derivat de pendĕre, mat. sign.)
- v. tr. Suspendre, posar una persona o cosa suspesa per la part superior sense cap atre soport.
- Fer morir ad algú per estrangulació suspenent el seu cos d’una corda que oprimix el seu coll i sense que toque en els peus en terra.
- refl. Matar-se per estrangulació pel dit sistema.
- intr. Estar una cosa suspesa per la part de dalt i aplegar relativament avall: La capa li penja massa i toca terra.
- ant. Dependre d’algú o d’alguna cosa, tindre la seua raó de ser en algú o alguna cosa.
- Estar sense resoldre.
- Deixar penjat ad algú, loc. Deixar-lo a miges, sense atendre’l en lo que necessita: L’obrer se n’ha anat sense acabar-me l’obra i m’ha deixat penjat.
- Penjar el mort ad algú, loc. Atribuir ad algú un acte que no ha comés.
- Penjar els hàbits, loc. Abandonar la carrera eclesiàstica, una professió, activitat, etc.
- Tindre més sòrt que els que pengen, loc. Ser extremadament afortunat, tindre molt sòrt.
- No saber a on penjar el cresol, loc. No saber a un posar-se, situar-se o aposentar-se.