apretar
Flexió verbal »(Del cast. apretar, mat. sign., i este del llatí tardà appectorāre, de pĕctus, pit.)
- v. tr. Estrényer alguna cosa contra els pits.
- Eixercir pressió sobre alguna cosa: Si apretes ofegaràs al pardalet que tens en la mà.
- Reduir una cosa de volum fent pressió i amontonant-la: Apreta els llibres i en cabran més en la llibreria. Apreta la roba i podràs tancar la maleta.
- Apretar la roba o el calcer, loc. Vindre molt just.
- Apretar a córrer, loc. Tirar a córrer, escomençar a córrer.
- Apretar de contes, loc. Exigir que algú explique o justifique la seua conducta o el seu parer.
- Apretar les clavilles, loc. Cridar l’atenció ad algú dient-li lo que ha de fer o lo que no hauria d’haver fet.
- Apretar el / lo manoll, loc. Intentar traure tot el profit possible d’un negoci.
- Apretar el cul sobre la cadira, loc. Conformar-se a la força i callar.