clavilla, -lles
(Del llatí clāvīcŭla, claueta.)
- s. f. Peça cilíndrica o cònica de diversos materials que es clava en un forat fet a un objecte.
- Cada una de les peces que es fiquen en un extrem del mànec dels instruments de corda, i a les quals s’enrollen les cordes.
- Clau de ferro o de fusta que es fica en els forats del timó de l’aladre per a subjectar-lo en el jou.
- Nàut. Barra chicoteta tornejada en forma de balustre que servix a bordo per a amarrar un cap de maniobra. Està ficada en un forat del claviller.
- Afluixar-se-li les clavilles ad algú, loc. Patir de diarrea.