amarrar
Flexió verbal »(De l’it. marrare o del fr. amarrer i estos del neerlandés anmarren, nugar.)
- v. tr. Nàut. Subjectar una embarcació en les amarres: Amarraren la nau al moll i desembarcaren.
- Nugar o subjectar una cosa, animal o persona en cordes, cadenes, maromes, etc.: Amarraren al roder a un arbre per a que no fugira.
- Per ext. Nugar o lligar en general.
- Amarrar a u com a un Crist, loc. Amarrar-lo molt fort.