cridar
Flexió verbal »(Del llatí vulgar crītāre, i este quiritare, mat. sign.)
- v. intr. Chillar, pegar crits una persona.
- Parlar molt alt; chillar // Emetre sons els animals; chillar.
- Fer un fort soroll alguna cosa: El vent crida entre les branques dels pins.
- tr. Dir alguna cosa en veu molt alta.
- Fer saber públicament algun acontenyiment o manament.
- Pronunciar en veu alta el nom d’una persona.
- Convidar a algú a aproximar-se pronunciant el seu nom o fent alguna senyal: Crida’l en la mà per a que vinga i que no et senta ningú.
- Sentir atracció per alguna cosa: Me crida molt visitar Grècia.
- Cridar l’atenció, alertar, fer parar l’atenció en alguna cosa.
- Cridar per teléfon, loc. cast. Tocar per teléfon, telefonejar.