pi, -ins
(Del llatí pīnu, mat. sign.)
- s. m. Arbre de la família de les Abietàcees, de diferents espècies del gènero Pinus, alt i de tronc més o manco recte, fulles molt estretes en forma d’agulla i que fa un fruit, la pinya, compost de numeroses bràctees que en algunes espècies tenen pinyons comestibles.
- Pi carrasca, pi de l’espècie Pinus halepensis, de fulles molt més curtes que les del pi pinyoner, de color vert clar, primes i tendres, poc puntagudes, i les pinyes més llargues pero més menudes que les del pi pinyoner.
- Pi marí, pi de l’espècie Pinus maritima, alt, de fulles molt llargues, grosses, casi punchants i pinyes grans, ovoidocòniques allargades.
- Pi negre o pi negral, pi de l’espècie Pinus silvestris, en cop cònic allargat, les rames jóvens en la pell rogenca, les fulles curtes i rígides, i les pinyes menudes, agudes i en pinyons.
- Pi pinyoner o pi vert, pi de l’espècie Pinus pinea, de fulles geminades rígides i filiformes, té pinyes solitàries en pinyons de corfa molt dura.
- Fusta d’est arbre.
- Pi d’olor, planta de les espècies Teucrium aureum i Teucrium polium, subespècie luteum.
- Alt com un pi o més alt que un pi, loc. Se diu d’una persona molt alta.