pinya, -nyes
(Del llatí pīnĕa, mat. sign.)
- s. f. Fruit llenyós del pi i uns atres arbres, de forma oval o cònica, composta per una série d’escates imbricades entre les quals se troben pinyons o llavors.
- Fruit que per la seua forma i composició escatosa es pareix a la pinya del pi: Pinya de ciprés.
- Pinya tropical, fruit gran, de color groc, carnós i dolç que acaba en un penacho de fulles, de la planta bromelàcea Bromelia ananas, que es cria en els països de l’Amèrica tropical.
- Esta planta.
- Nom que es dona a algunes coses que per la seua forma són paregudes al fruit del pi.
- Figura pareguda a una pinya de pi que s’utilisa com a decoració en arquitectura, escultura, fusteria, brodat, etc.
- Nàut. Nuc que els mariners tixen en l’extrem d’un cap fent un pom abombat que la remata.
- Conjunt de persones, animals o coses unides estretament.
- coloq. Punyada.
- coloq. Trompada, bac.
- Fer pinya, loc. Unir-se un grup de persones per a fer força o en un objectiu comú.
- No valdre una pinya, loc. No valdre res, ser totalment inútil.