nuc, -cs
(Del llatí nōdu, mat. sign., per regressió damunt de derivats com nugar.)
- s. m. Entrellaçament o unió que es fa en un fil, una corda, una cinta, etc., i que quant més s’estira per un o els dos caps queda més apretat.
- Nuc d’anguila, el que s’utilisa per a donar-li voltes a una biga, cuixera o antena.
- Nuc cec, ant. V. nuc cego.
- Nuc cego, el que és molt difícil de desfer.
- Nuc corrediç, el que es fa a soles en una corda, formant una anella en un cap i posant l’atre cap dins d’ella, de manera que es pot córrer, i fer més gran o més chicoteta la dita anella.
- Nuc gordià, nuc cego o impossible de desfer que unia el jou al timó del carro de Gordi, antic rei de Frigia; fig. Dificultat insoluble.
- Nuc pla, el que es fa en dos cordes de la mateixa grossària, l’utilisen freqüentment els mariners en les seues operacions habituals.
- Nuc de peixcador, el que s’utilisa per a unir el llinyol dels aparells de peixcar.
- Nuc de ret, el que formen els fils d’una ret en cada u dels quatre vèrtiços de les seues malles.
- fig. Lligam estret, víncul, unió.
- fig. Dificultat bàsica o més important d’un problema, punt del qual depén la seua solució.
- fig. Entrellaçament dels fets o accions que es desenrollen en un poema, una obra lliterària o cinematogràfica.
- Nuguet.
- Nuc de la mà i nuc del peu, nuguet.
- Abultament que es forma en el tronc i talls d’un arbre o una planta, del qual ixen les rames o les fulles.
- Concreció dura de diferent color i dissociada de la fusta de la qual forma part.
- Diners aforrats.
- Fer-li un nuc al rabo ad algú, loc. No aprofitar ad algú d’una cosa, no servir-li per a res.
- Tindre bon nuc, lo. Tindre molts diners aforrats.