anella, -lles
(Feminisació de anell.)
- s. f. Cércol de metal o de qualsevol atra matèria resistent que servix per a cenyir-se a un objecte i subjectar-lo.
- Anell de metal que es posa en les potes de les aus per a estudiar els seus desplaçaments, població, etc.
- En gimnàsia, cada u dels dos anells o cércols de metal que pengen d’una corda des del trespol i que servixen per a realisar diferents eixercicis agarrant-los en les mans.
- Anella de cadena, cada u dels esclavons d’una cadena.
- Anella de cortina, cércol de diversos materials que passen per una barra de cortina i subjecten la tela.
- Anelles de les orelles, orellal en forma de cércol, generalment d’un metal preciós.
- Anella de la porta, peça de metal, originàriament en forma d’anella, que va subjecta a la porta i s’utilisa per a tocar a la porta.
- Anelles de creiximent, cada u dels cércols o anells del tronc d’un arbre, visibles quan este es talla horisontalment, i que correspon cada anella a un any de vida.
- Anelles del cor, ant. V. ala del cor.
- Córrer l’anella, antic joc entre cavallers que consistia en passar la llança per una anella penjada, montant a cavall.
- Tindre bones anelles o agarrar-se a bones anelles, loc. Tindre protectors poderosos.
- local. i desus. Ves i agarra’t de l’anella del Temple, loc. Se dia en la ciutat de Valéncia davant de l’impossibilitat d’obtindre una cosa.
Imàgens
