agut, -uda, -ts, -udes
(Del llatí acūtu, mat. sign.)
- adj. m. Que acaba en punta fina: Un àngul molt agut. La llança té una punta aguda.
- Sensació intensa i penetrant, generalment de dolor: Tinc un dolor molt agut.
- Sò alt en moltes vibracions per segon, en contraposició a greu. La nota sí és més aguda que la nota re.
- fig. Intens: Febra aguda. Malaltia aguda. Crisis aguda.
- fig. Perspicaç: Té un ingeni agut. Una filosofia aguda.
- fig. Dit d’alguns sentits com la vista o l’oït, indica que són ràpits i potents: Té una vista aguda com la d’una àguila.
- Intens, quan se parla de les sensacions: Dolor agut.
- fig. Graciós i ocurrent: Una charrada molt aguda. Una resposta aguda.
- Accent agut, accent que baixa de dreta a esquerra (´), en contraposició a l’accent greu que baixa d’esquerra a dreta (`), i que pot recaure en valencià sobre les vocals: i, u, e tancada i o tancada.
- Paraula aguda, la que du accent fonètic en l’última sílaba, com ara: espill, està, pardal, valencià.
- Vers agut, V. vers masculí.
- Àngul agut, l’àngul menor que el recte.