estret, -ta, -ts, -tes
(Del llatí strĭctu, part. pass. de strĭngĕre, estrényer.)
- adj. m. Que té poca amplària: El camió no pot passar pel teu carrer perque és ample i el carrer estret.
- Que estreny, ajustat: Els saragüells no li han d’estar estrets.
- Que té dificultats en l’evacuació del ventre.
- fig. Íntim: Des de chiquets nos unix una estreta amistat.
- fig. Sever, estricte, rigorós: Ha fet un estret seguiment de l’evolució del proyecte.
- fig. Perillós, en risc, difícil.
- fig. Se diu de la persona en poc de criteri o capacitat intelectual.
- Se diu de la persona que és massa puritana en les relacions sexuals.
- s. Geogra. Porció de mar entre dos terres pròximes.
- s. Lloc poc ample i profunt entre montanyes per a on sol passar un riu o torrent.