tret, -ta, -ts, -tes
tret, -ts
(Del llatí tractum, tirat.)
- s. m. ant. Dispar realisat en arma de fòc, tir.
- Distància o trayecte recorregut per una bala, proyectil, etc.
- Posar-se a tret, loc. Situar-se en el camp de distància o recorregut d’un proyectil.
- Tindre ad algú a tret, loc. Tindre’l lo suficientment prop, a mà, per a ferir-lo o pegar-li un colp.
- Distància entre dos punts o espai de temps entre dos moments.
- tret coincidix en:
- el participi masculí singular de traure
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.