coroneta, -tes
(dim. de corona.)
- s. f. En un religiós, tonsura.
- Part central i superior del cap de l’home.
- Estar d’una persona o cosa fins a la coroneta o estar més amunt de la coroneta, loc. Estar fart o cansat d’eixa persona.
- Ballar de coroneta, loc. Fer un gran esforç o molts treballs: Quan ve l’encarregat nos fa ballar a tots de coroneta.