ànima, -mes
(Del llatí anĭma, i este del grec ἄνεμος, bufit,.)
- s. f. Substància espiritual i immortal de l’home.
- fig. Persona, habitant d’una població: Un poblet de vint ànimes. A les dotze no quedava una ànima en lo carrer.
- fig. Part principal o fonamental de qualsevol cosa.
- fig. Part interna de qualsevol cosa que la sosté o reforça.
- fig. Part interior o buit de les armes de fòc, especialment del canó.
- Ànima en pena, ànima que patix en el purgatori i que se li pot aparéixer ad algú.
- Paréixer una ànima en pena, loc. Tindre molt mal aspecte físic i un comportament silenciós o misteriós.
- Dia d’ànimes, el dia 2 de novembre, commemoració dels difunts.
- Toc d’ànimes, toc de campana per a fer resar pels difunts.
- Tindre mala ànima, loc. Ser una persona en mals sentiments.
- Ser una ànima de Deu, loc. Ser massa bona persona.
- Ni una ànima, loc. Ningú: No acodí ni una ànima al teatre.
- En tota l’ànima, loc. En totes les ganes i energia: T’ho dic en tota l’ànima.
- En cos i ànima, loc. En decisió total i absoluta. També es diu en cor i fege: S’entrega a la faena en cos i ànima.
- Caure (ad algú) l’ànima als peus, loc. Patir un gran desengany o desilusió: Quan va vore que ningú li fea cas li caigué l’ànima als peus.
- Arrancar l’ànima o trencar l’ànima (ad algú), loc. Fer molt de mal ad algú, causar-li un gran patiment.
- Passar com una ànima de gat, loc. local. Passar per un lloc molt a pressa.
- No tindre ànima, loc. Ser una persona molt roïna.
- Eixir una cosa de l’ànima, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i en ocasions espontàneament.
- Deixar l’ànima queta, loc. Deixar tranquil: No em contes més problemes i deixa’m l’ànima queta.
- Paréixer un altar d’ànimes, loc. Ser molt visitat o mirat per molta gent, tant que aplega a molestar.
- Doldre (una cosa) en l’ànima, loc. Sentir profundament una desgràcia.
- Aplegar (una cosa o fet) a l’ànima, loc. Sentir sincerament una desgràcia, afectar-se davant d’una desgràcia: Aquell discurs a favor del tercer món m’aplegà a l’ànima.
- Entrar l’ànima al cos, loc. Deixar de patir quan ha passat un perill. També es diu quan se menja en acabant d’haver patit molta fam.
- Pareix que haja vist ànimes, loc. Se diu de la persona que té molt mal aspecte, demacrat i, a voltes, molt prim.
- Ànima de botó, V. animeta de botó.
- Ànima de capdell, V. animeta de capdell.