Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mirat
mirat, -ada, -ts, -ades
(Del part. de mirar.)
  1. adj. m. Que té miraments; prudent, caut i reflexiu.
  2. Ben mirat o mal mirat: ben vist, mal vist; mirat en bons o mals ulls.
  3. Ben mirat, loc. Si es reconsidera o es mira en teneniment, al cap i a la fi: Ben mirat, un rubí no deixa de ser una pedra, preciosa, pero pedra.
Buscar mirat en:
  • mirat coincidix en:
    • el participi masculí singular de mirar
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: mirrat.