animeta, -tes
(dim. de ànima.)
- s. f. coloq. Pupila de l’ull.
- Cos central i consistent d’un objecte.
- coloq. i en llenguage infantil, limfa.
- Animeta de botó, peça circular que pot ser de diversos materials i que forrada de tela forma un botó.
- Animeta de capdell, debanadora.
- No eixir-se’n l’animeta per la ferida, loc. Se diu quan u es fa una ferida sense importància, significant que d’això no es va a morir.
- Animeta del purgatori. V. ànima en pena.
- Rel. Traure una animeta del purgatori, fer, per mig d’un sacrifici personal, que una ànima ixca del purgatori i vaja al cel.
- Vore animetes, loc. Fer-se falses ilusions.