crèdit, -ts
(De l’it. credito, mat. sign., i este del part. pass. del llatí credĕre, creure, tindre confiança.)
- s. m. Confiança que es té en una cosa o persona basada en la seua formalitat, autoritat, coneiximents, solvència, etc.
- Donar crèdit, donar fe, creure o tindre per verdader lo que algú diu.
- Carta de crèdit, document que autorisa a una persona o entitat, a donar diners a una atra a conte de qui emet o escriu la carta.
- Diners que es té dret a cobrar, per haver-los prestat.
- plr. En una película o programa televisiu, relació de persones que han pres part en la seua realisació i que sol aparéixer al final de la proyecció.