caragol, -ls
(D’ètim incert, possiblement prerromà. cf. el cast. caracol, el cat. cargol, el fr. escargot, el gallec i el port. caracol o l’occità caragol.)
- s. m. Moluscs de la família dels helícits de diferents espècies del gènero Hellix, les seues característiques principals són que viuen dins d’una corfa en forma d’espiral i tenen quatre banyes, alguns són comestibles.
- Caragol d’ànet, caragol chicotet i de corfa blanca.
- Caragol cristià, és de l’espècie Helix punctata, és gran i bo de menjar.
- Caragol de font, és l’espècie Melanopsis Graellsii, en la corfa allargada en espiral i no es menja.
- Caragol d’aigua, és l’espècie Limnaeus palustris, de cos allargat, viu en l’aigua dolça i no es menja.
- Caragol avellanenc, caragol de terra molt menut i comestible.
- Caragol moro, de l’espècie Helix lactea, de corfa fosca i de boca negra, no sol menjar-se en algunes comarques valencianes.
- Molusc gasteròpodo marí de diferents espècies, molt paregut al caragol de terra, alguns d’ells són comestibles i sol denominar-se caragol de mar.
- Corfa o clasca de caragol marí de gran tamany que si es fa un forat per la punta i es bufa en força per ella pot sonar com una trompa; antigament s’usava per a convocar a la gent a toc de caragol a una reunió, batalla, avisar-la d’un perill, etc.
- Generalment, qualsevol corfa o clasca que té forma d’espiral.
- Se diu de la barra cilíndrica que té unes guies concèntriques i que generalment sol usar-se en les prenses de vi, oli, etc.
- Peça cilíndrica i metàlica, llaurada en hèliç i en cabota gran per a enroscar-la penetrant en una superfície o forat.
- Escala de caragol, V. escala.
- Peça cilíndrica o cònica generalment feta de metal que consta d’un eix enroscat i que ajuda a subjectar els llocs a on se posa.
- Una de les cavitats que constituïxen el llaberint auricular dels animals i les persones i que en els mamífers té forma d’espiral.
- Rull de cabells que tenen forma circular o espiral.
- Cada una de les borumballes de fusta primes i caragolades que fa la plana.
- Moviment circular en general, d’un avió en l’aire, un atleta fent un volantí...
- Arquit. i ant. V. carcanyol.
- Vent que bufa de forma circular.
- Moviment en espiral que es forma en l’aigua.
- coloq. Caravana, vehícul del que tira un coche i que està acondicionat per a poder viure en ell.
- Valdre més la salsa que els caragols, loc. Se sol dir quan té més vàlua la part secundària d’una cosa que la principal, equival a valdre més l’espart que l’escurada o valdre més el suc que el peix.
Imàgens
