corfa, -fes
(De l’àrap kírfa, corfa, costra de pa.)
- s. f. Part exterior i dura d’un arbre, vegetal, fruita, ou, caragol, etc.
- Costra o costreta d’una ferida o nafra.
- local. Cor de la panolla de dacsa o paniç que sosté els grans, troncho, suro.
- Corfa terrestre, capa rocosa externa de la Terra.
- Tindre la corfa dura, loc. Ser molt vell i també no tindre vergonya.
- Caure la corfa, loc. Descobrir-se el caràcter autèntic d’algú. Llevar-se la màixquera.
- Durar més que una corfa de caragol en un femer, loc. Ser longeu.
- Tindre encara la corfa de l’ou al cul, loc. Ser molt jovenet, tendre o chicotet.
- Ser de la corfa amarga, loc. Ser mala persona; també es diu d’una persona d’ideologia diferent o contrària a la pròpia.
Imàgens
