paralel, -la, -ls, -les
(Del llatí parallēlu, i este del grec παράλληλος, un al costat de l’atre, mat. sign.)
- adj. m. Geom. Se diu de dos o més llínees o plans que equidisten entre sí i que per molt que es prolonguen no poden aplegar a trobar-se.
- m. Cada u dels imaginaris círculs equidistants de l’equador.
- f. Ralla o llínea paralela.
- f. plr. Aparat gimnàstic consistent en dos barres paraleles sobre les que el gimnasta realisa els seus eixercicis.
- fig. Que mantenen constant la seua separació, que es corresponen en dos séries que es comparen, que tendixen a un mateix resultat.