fondo, -da, -os, -des
(Del llatí profŭndus, mat. sign. per mig del mossàrap que conserva el grup -nd-.)
- adj. m. Profunt, de gran distància de dalt a baix o de fòra a dins.
- En un nivell molt per baix de la superfície.
- Que penetra molt: Raïls fondes i llargues.
- Intens: Una foscor fonda. Un sentiment fondo i arraïlat.
observacions/documentació: Se tracta d’un adjectiu molt utilisat pels clàssics valencians, que apareix en tota la documentació escrita valenciana des de fa més de 600 anys, hui seguix sent d’us general en tot el valencià. No és acceptable que ara es condene com un possible castellanisme: “no puxen abeurar ni passar per aquell loch hon la dita cequia es aquexerada damunt e davall e es fonda”. Llibre de Consells. 1409. “lo vall fondo es aço que esta entre los labis e les dents”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...en hun clot tou, / fondo com pou”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...se mostra lo pou fondo d’on Jesucrist, ver Deu, portava l’aygua”. Joan Roïç de Corella. Ans que del cel girant mogues la roda.1480. “Ni la fredor de l’aygua fonda, ni temor de la mar espantable”. Joan Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460 . “...per ço com ells se atendaran prop l’aygua e lo riu es fondo”. “...els desarmaven e, sens tocar de peu en terra, los lançaven en citges fondes”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “ Y vos no teniu res ab que poar e lo pou es molt fondo”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.