fona, -nes
(Del llatí fŭnda, mat. sign.)
- s. f. Instrument fet en pell o un atre material, format per una espècie de bossa, a on se posa una pedra, en dos tires que servix per a proyectar-la a molta velocitat i que s’utilisava per a caçar o per a la guerra, sobretot en époques antigues.
- Anar com una fona, loc. Anar molt ràpit.
- Tirar en fona, loc. Pegar, disparar, llançar molt fort i figuradament parlar, contestar, respondre en arguments contundents.