barca, -rques
(Del llatí barca, mat. sign.)
- s. f. Embarcació chicoteta moguda a rem, vela o motor i que s’usa per a peixcar o recórrer distàncies curtes en la mar, rius o llacs.
 - Barca de bou o de parella del bou, cada una de les dos barques que s’usen en la peixca del bou o peixcar al bou en l’art del bou; la barca té una capacitat d’unes quantes tonellades, té un pal inclinat cap a proa, vela mestra, foc i botaló.
 - Planta d’arròs que, durant els primers dies d’haver segut transplantada, se desprén de terra i sura per l’arrossar.
 - En el joc, el capital que dos o més persones posen en joc en la condició de repartir-se els beneficis o compartir les pèrdues.
 - Fer barca, loc. En el joc, unir-se dos o més jugadors contra uns atres i repartir-se els beneficis o compartir pèrdues.
 - Barca o barqueta de la sépia, peça calcàrea, blana i llaugera en forma de barca que té la sépia en l’interior.
 - Barca o barqueta de sépia o calamar, peça interna dura, allargada com una ploma, que té la sépia i el calamar en l’interior.
 - Tirar la barca a l’aigua, loc. Llançar-se decididament a fer una cosa, escomençar a fer una cosa en decisió.
 - Entre barca i nau, loc. ant. Possiblement indicava indecisió.
 - Bon vent i bona barca, loc. Se diu per a manifestar satisfacció quan u se’n va.
 - La fe salvà a Marta / i no la fusta de la barca, loc. local. Se diu per a destacar el valor de la fe, en referència a una llegenda popular segons la qual Marta sanà gràcies a una fusta falsa de la barca des de la que predicà Jesús.
 - La barca, dialect. i coloq. El número vintiquatre (24) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En alguns llocs (Alacant) al número 24 se li dona el nom de la galera.
 

