recórrer
Flexió verbal »(Del llatí recŭrrĕre, mat. sign.)
- v. tr. Travessar un lloc en tota la seua llongitut.
- Fer un trayecte: L’autobús recorre tots els dies la mateixa distància.
- intr. Acodir ad algú per a demanar-li ajuda, protecció, favor...: Quan li falten diners recorre a son pare, que sempre li’n dona.
- Utilisar una cosa quan no hi ha més remei i a falta d’una atra: Si el petròleu s’acaba haurem de recórrer a l’energia solar.
- Presentar una demanda o petició a un juge o a una autoritat.
- Dret. Interpondre un recurs contra una resolució: Si no estàs d’acort en la sentència pots recórrer.