acodir
Flexió verbal »(Del castellà acudir, i este d’un creuament entre reducir i acorrer.)
- v. intr. Anar algú a un lloc a on ha segut cridat o atret: Acodix molta gent a la fira. Foren convocats a la reunió molts pero acodiren pocs.
- Recórrer ad algú per a demanar o donar ajuda o consell: Havia tants ferits que el mege no sabia a on acodir. Els llauradors acodiren a la Conselleria a demanar ajuda.
- Acodir com a mosques a la mel o a la merda, loc. Acodir persones o animals a un lloc en gran cantitat.
observacions/documentació: Verp incoatiu. En la llengua antiga no s’usava el verp acodir, en el seu lloc s’usava acórrer o simplement anar.