llaurador, -ra, -rs, -res
(Del llatí laboratōre, treballador.)
- adj. m. Se diu de l’animal o màquina bona per a llaurar.
- s. Persona que es dedica a llaurar la terra.
- adj. m. Persona que es dedica als treballs agrícoles, que viu en el camp o del camp.
- El llaurador, dialect. i coloq. El número setantacinc (75) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el gat.