escapar
Flexió verbal »(Del llatí *excappare, fugir.)
- v. intr. Fugir o lliberar-se d’un perill o una retenció.
- Escapar una paraula, loc. Eixir una paraula no desijada de la boca d’algú, qui l’amolla sense donar-se conte.
- refl. Eixir-se’n accidentalment un gas o un llíquit per un clavill, forat o orifici.
- Escapar-se l’orina, loc. Orinar-se involuntàriament.
- tr. Lliberar a algú d’un perill, d’un dany, de la mort...
- refl. Escapar-se un punt, loc. Quan s’està fent calça, quedar-se un punt solt, sense lligar.
- Pegar a fugir un animal que es tenia retengut, nugat o engabiat.
- Eixir una cosa que no es volia amollar, superant la resistència que es fea per a evitar la seua eixida.
- refl. En deports de competició a on se corre, alvançar-se un competidor als atres.