Na
en, na
(De les formes llatines de vocatiu domine, senyor, i domina, senyora. Domine ha quedat reduït a ne, en, n’, i domina a na, n’.)
- s. m. Títul de cortesia o respecte que s’aplicava davant dels noms propis. Pren la forma N’ davant de noms escomençats per vocal: En Jaume. Na jordana. N’Anfós, N’Ampar.
- ant. S’usava especialment com a vocatiu davant de noms propis i davant de noms comuns de persona o de cosa personificada: Sényer en Rey. En Duch de Pera. Na trista.
observacions/documentació: Se tracta de formes en desús, reintroduïdes en la llengua formal.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.