Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fondos
fondo, -os
(Del llatí fŭndus, mat. sign. Per via mossàrap, en conservació del grup llatí -nd i manteniment de -o final.)
  1. s. m. La part més baixa duna cosa, com un recipient, una cavitat...: Queda arròs en el fondo del sac. Trobaren algunes coses en el fondo del pou.
  2. Lo més íntim duna persona, molt dins o interiorment: En el fondo de lànima guarda una pena.
  3. La terra que hi ha baix duna massa daigua com la mar, un riu...: El fondo de la mar és darena i roca.
  4. Sense fondo, molt profunt: És un pou sense fondo.
  5. Profunditat, fondària: No vos escabuceu que no hi ha prou de fondo i vos fareu mal.
  6. La part dun espai més llunt de la seua entrada: En el fondo de la sala es veu un piano.
    1. plr. Capital, diners: Tenim prou fondos per a fer una inversió important.
    2. Fondo comú, diners que cada membre dun grup posa per a comprar o invertir: Fem fondo comú i dahí anem gastant en el viage.
  7. A fondo perdut, loc. Se diu de laportació econòmica que es fa i que no sespera recuperar: Han donat diners a fondo perdut a leditorial per a que seguixca avant.
observacions/documentació: En la llengua antiga i hui localment també s’utilisava junt a la forma general fondo la sinònima fons (substantiu, no adjectiu)."Perque, si lo loch que tenen perdien, seria tocar-los al fondo y al viu...”. “Que ans, segons crech que son atractives, faran restar moix lo vostr·ariço, trahent-vos del fondo les fondes adives, per molt que del gat vullau fer leo”. Lo proces de les olives. Bernat Fenollar. 1497.
fondo, -da, -os, -des
(Del llatí profŭndus, mat. sign. per mig del mossàrap que conserva el grup -nd-.)
  1. adj. m. Profunt, de gran distància de dalt a baix o de fòra a dins.
  2. En un nivell molt per baix de la superfície.
  3. Que penetra molt: Raïls fondes i llargues.
  4. Intens: Una foscor fonda. Un sentiment fondo i arraïlat.
observacions/documentació: Se tracta d’un adjectiu molt utilisat pels clàssics valencians, que apareix en tota la documentació escrita valenciana des de fa més de 600 anys, hui seguix sent d’us general en tot el valencià. No és acceptable que ara es condene com un possible castellanisme: “no puxen abeurar ni passar per aquell loch hon la dita cequia es aquexerada damunt e davall e es fonda”. Llibre de Consells. 1409. “lo vall fondo es aço que esta entre los labis e les dents”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...en hun clot tou, / fondo com pou”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...se mostra lo pou fondo d’on Jesucrist, ver Deu, portava l’aygua”. Joan Roïç de Corella. Ans que del cel girant mogues la roda.1480. “Ni la fredor de l’aygua fonda, ni temor de la mar espantable”. Joan Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460 . “...per ço com ells se atendaran prop l’aygua e lo riu es fondo”. “...els desarmaven e, sens tocar de peu en terra, los lançaven en citges fondes”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “ Y vos no teniu res ab que poar e lo pou es molt fondo”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.
Buscar fondos en: