fondo, -os
(Del llatí fŭndus, mat. sign. Per via mossàrap, en conservació del grup llatí -nd i manteniment de -o final.)
- s. m. La part més baixa d’una cosa, com un recipient, una cavitat...: Queda arròs en el fondo del sac. Trobaren algunes coses en el fondo del pou.
- Lo més íntim d’una persona, molt dins o interiorment: En el fondo de l’ànima guarda una pena.
- La terra que hi ha baix d’una massa d’aigua com la mar, un riu...: El fondo de la mar és d’arena i roca.
- Sense fondo, molt profunt: És un pou sense fondo.
- Profunditat, fondària: No vos escabuceu que no hi ha prou de fondo i vos fareu mal.
- La part d’un espai més llunt de la seua entrada: En el fondo de la sala es veu un piano.
- A fondo perdut, loc. Se diu de l’aportació econòmica que es fa i que no s’espera recuperar: Han donat diners a fondo perdut a l’editorial per a que seguixca avant.
observacions/documentació: En la llengua antiga i hui localment també s’utilisava junt a la forma general fondo la sinònima fons (substantiu, no adjectiu)."Perque, si lo loch que tenen perdien, seria tocar-los al fondo y al viu...”. “Que ans, segons crech que son atractives, faran restar moix lo vostr·ariço, trahent-vos del fondo les fondes adives, per molt que del gat vullau fer leo”. Lo proces de les olives. Bernat Fenollar. 1497.