Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: tia
tia, -ies
(Del llatí tardà thia, i este del grec θεία, mat. sign.)
  1. s. f. La germana del pare o de la mare d’algú.
  2. dialect. desus. Tractament que els fillastres donen a les seues madastres.
  3. inus. Sogra.
  4. Dòna major o de mijana edat que no està casada.
  5. coloq. Tractament davant del nom propi que se li dona a dònes pròximes o conegudes que no són parentes: La tia Vicenta és veïna de tota la vida.
  6. coloq. Dòna.
  7. Quedar-se per a tia, loc. Quedar-se fadrina una dòna.
  8. Tia carnal, la que pròpiament és la germana del pare o de la mare.
  9. Tia segona, la cosina del pare o mare d’algú.
  10. Tia major, loc. ant. Tia yaya, germana del yayo o la yaya d’algú.
  11. Conta-li-ho o dis-li-ho a ta tia, loc. Indica que algú no es creu lo que un atre diu o que no li fa cas.
  12. Ta tia o ta tia la cega, loc. Per a expressar desacort o negació davant lo que u afirma o demana.
tio, -ia, -os, -ies
  1. s. m. Germà del pare o de la mare d’algú.
  2. dialect. desus. Tractament que els fillastres donen als seus padastres.
  3. coloq. Tractament davant del nom propi que se li dona a hòmens pròxims o coneguts que no són parents: El tio Jaume i la tia vicenta són veïns de tota la vida.
  4. dialect. Padastre.
  5. coloq. Home.
  6. Tio yayo, germà del yayo o la yaya d’algú.
  7. pop. Sol precedir a formes que actuen com a adjectiu, com ara: El tio baina volia ensenyar al mestre. La tia figa que poc de coneiximent té. El tio bort l’enganyà en el conte. El tio castanyes volia aprofitar-se. El tio bossa no vol treballar.
  8. Ta tia la cega, loc. coloq. Indica oposició o desacort en lo que un atre diu o fa.
Buscar tia en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.