tio, -ia, -os, -ies
- s. m. Germà del pare o de la mare d’algú.
- dialect. desus. Tractament que els fillastres donen als seus padastres.
- coloq. Tractament davant del nom propi que se li dona a hòmens pròxims o coneguts que no són parents: El tio Jaume i la tia vicenta són veïns de tota la vida.
- dialect. Padastre.
- coloq. Home.
- Tio yayo, germà del yayo o la yaya d’algú.
- pop. Sol precedir a formes que actuen com a adjectiu, com ara: El tio baina volia ensenyar al mestre. La tia figa que poc de coneiximent té. El tio bort l’enganyà en el conte. El tio castanyes volia aprofitar-se. El tio bossa no vol treballar.
- Ta tia la cega, loc. coloq. Indica oposició o desacort en lo que un atre diu o fa.