tia, -ies
(Del llatí tardà thia, i este del grec θεία, mat. sign.)
- s. f. La germana del pare o de la mare d’algú.
- dialect. desus. Tractament que els fillastres donen a les seues madastres.
- inus. Sogra.
- Dòna major o de mijana edat que no està casada.
- coloq. Tractament davant del nom propi que se li dona a dònes pròximes o conegudes que no són parentes: La tia Vicenta és veïna de tota la vida.
- coloq. Dòna.
- Quedar-se per a tia, loc. Quedar-se fadrina una dòna.
- Tia carnal, la que pròpiament és la germana del pare o de la mare.
- Tia segona, la cosina del pare o mare d’algú.
- Tia major, loc. ant. Tia yaya, germana del yayo o la yaya d’algú.
- Conta-li-ho o dis-li-ho a ta tia, loc. Indica que algú no es creu lo que un atre diu o que no li fa cas.
- Ta tia o ta tia la cega, loc. Per a expressar desacort o negació davant lo que u afirma o demana.