Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: galls
gall, -lls
(Del llatí vulgar *gallěus i este del llatí galla, excrescència redonenca en una planta.)
  1. s. m. Borbolló o broll dun líquit que bull.
  2. Bollir al gall o a galls, loc. Bollir fort un líquit fent borbollons.
  3. Alçar el gall, loc. Escomençar a bollir un líquit.
gall, -lls
  1. s. m. V. gallet (úvula).
gall, -lls
(Del llatí gallu, mat. sign.)
  1. s. m. Au mascle de la família de les gallinàcees (Gallus domesticus) en bec corbat i curt, cresta carnosa i roja i carúncules deste mateix color. El seu cos està poblat dun abundós plomall.
  2. Al cant del gall, loc. Enjorn, de bon matí.
  3. Gall carliste, local. Aquell que la cresta disposta a modo de boina.
  4. Gall lliberal, local. Aquell que la cresta dreta.
  5. Gall anglés, aquell que el cap chicotet, prolongat i relativament pla. Destaca la seua coa en plomes de color vert bronzejat. Antigament sutilisava per divertiment en baralles de galls, per la seua resposta bregadora.
  6. Corregudes de gall, divertiment festiu, propi dalgunes poblacions, que consistix en una correguda dhòmens, el guanyador de la qual rep un gall.
  7. Joc del gall, antic divertiment que consistix en encertar, en els ulls tapats, a pegar a un gall penjat duna corda usant un pal.
  8. local. Pasta dolça en confitures de colors.
  9. Suro gros, que sutilisa en la peixca, colocat a lextrem del sardinal.
  10. Nota desafinada o discordant dalgú que canta, toca un instrument musical o parla.
  11. Gall de canyar, au aquàtica gran (Porphyrio porphirio), medix de 45 a 50 centímetros de llargària, ve a ser el doble de gran que una gallina de corral. El plomage és de color anyil lluent i negre, en el bec i escut frontal rojos i potes rogenques en llarcs dits. En la cara i part frontal del coll és de color blau cobalt. És una espècie característica de la Marjal del Moro de Sagunt.
  12. Peix de mar teleòsteu de lespècie Zeus faber, de color rogenc en el cap pla i en una taca negra a banda i banda del cos; se caracterisa per tindre una aleta dorsal gran i llarga com una cresta, da on li ve el nom de gall. Localment rep els noms de pollastre o gall de sant Pere. // Més pronte que canta un gall, loc. Molt ràpidament.
ref. Cada gall canta en son galliner. Cada gall en son galliner canta molt be. Gall que no canta la gola té malalta. Dos galls en un galliner, no canten be.
Imàgens
Buscar galls en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: gal.