Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Meló
meló, -ons
(Del llatí melōne, mat. sign.)
    1. s. m. Fruit de la planta herbàcea monoica de tronc apegat a terra Cucumis Melo, de polpa groguenca, en gran contengut d’aigua i de sabor dolç, sol denominar-se meló de tot l’any.
    2. Meló tendral, varietat de meló tardà, finet, de pell prima i molt dolç.
    3. Meló de bac, meló que es cull a mig madurar.
    4. Meló aiguardentós, meló en un gust que recorda a l’aiguardent, generalment per estar massa madur.
    5. Meló de pell de granota, meló de pell casi llisa en taquetes negres, de polpa blanca groguenca molt dolça; se cull en agost.
    6. Meló de peça de formage, de pell negra, grosset, se cull en abril.
    7. Meló de la mala cara, varietat de meló negrenc, llarc, molt dolç i maduració en agost.
  2. Meló d’Alger o meló d’aigua, fruit pepònide de la planta herbàcea Cucumis citrullus (de la família de les cucurbitàcees), de forma ovalada o esfèrica, que pot aplegar a tindre fins a 20 quilos de pes, superfície llisa i de color vert o en bandes blanques o grogues i estries. La polpa és de color roja, esponjosa i translúcida, molt rica en sucres i aigua. Les llavors són abundants i de color negre // despect. Cap pelat.
  3. despect. Trompellot.
  4. El meló, dialect. i coloq. El número vintitrés (23) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
ref. El meló i el casament, són coses d’acertament. En temps de melons, curts els sermons. En temps de melons, pocs sermons. En temps de melons, ni missa llarga ni sermons. En vindre els melons, el sastre a rebolcons. El meló del promés, és bo, corfa i tot. Darrere del meló, vi a montó; i si és d’Alger, en picher.
Buscar Meló en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.