servici, -is
(Del llatí servĭtĭu, mat. sign.)
- s. m. Acte i efecte de servir, d’atendre o estar a la disposició d’algú.
- Conjunt de persones que estan contractades per a servir ad algú.
- Cult religiós.
- Servicis mínims, dels que l’Administració obliga a realisar a una empresa quan els seus treballadors fan folga.
- De servici, loc. Que està treballant o realisant la seua funció en eixe moment.
- Al servici de, loc. A disposició o les órdens de.
- Servicis socials, activitats que l’Administració pública du a terme per a millorar el benestar dels ciutadans.
- Grup de persones que atenen les necessitats del públic o ciutadans.
- Servici militar, temps en que una persona està en la milícia.
- Conjunt d’activitats, instalacions o operacions que permeten fer una cosa: Hui els autobusos estan fòra de servici i haurem d’anar en metro.
- Habitació en les instalacions necessàries per a llavar-se, per a orinar i fer de ventre; wàter, bany, quarto de bany, escusat.
- Favor.
- Grup d’objectes per a servir els comestibles i menjar: En esta taula en són quatre i només hi han tres servicis.
- Servici discrecional, el servici públic que pot variar segons les necessitats del públic i de l’empresa que fa este servici.
- Servici públic, l’activitat destinada a satisfer necessitats dels ciutadans i que la duen a terme funcionaris de l’Estat o de l’Administració pública.
- En servici, loc. En funcionament, en marcha: La gasolinera estarà en servici durant les festes.
- Fòra de servici, loc. Sense funcionament: La llínea huit del metro està fòra de servici en giner i febrer.
- Entrar en servici, loc. Escomençar a funcionar: El nou autobús entrarà en servici durant les vacacions d’estiu.
- Prestar servici, loc. Funcionar: El caixer no presta servici els dumenges.
observacions/documentació: La forma servici és etimològica i clàssica, no és de ninguna manera un castellanisme com algú insinua, ya documentada en 1277 en el Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina, la trobem en els Furs de Valéncia de 1329, en obres de Jaume I, Pere el Cerimoniós, els Sermons de Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena o Joanot Martorell. La forma servici convivia en un orige en la forma sinònima servei, que s’allunta de l’ètim, i esta se troba de manera molt esporàdica en obres com el Llibre de la Cort del Justicia de Valencia de 1287 i el Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina de 1290, també en algun autor valencià secundari. Només una volta trobem servei en l’obra poètica d’Ausias March i una volta en el Tirant lo Blanch de Martorell que també usa servici, lo que fa dubtar de la mà del copiste, l’editor o el corrector, ya que els atres grans autors i obres usen exclusivament la forma etimològica servici, com ara Isabel de Villena en el seu Vita Christi 37 voltes, Jaume I en el Llibre dels feits del rei en Jaume 23 voltes, Sant Vicent Ferrer en els seus Sermons 17 voltes:“...car si t’ere dit per que es entrar en religio o per quinya intencióo deus dir “per honor de Deu e servici seu”. “...en una casa on ha moltes persones, algu ha a fer los servicis de casa, axi com agranar, portar aygua, fer los llits...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. La forma servici desplaçà, des de ben antic, tant a nivell oral com escrit, a les formes servei, serví i servii. Hui la forma servici és l’única forma realment viva en terres valencianes, balears i occitanes, en sintonia en les atres llengües romàniques com el francés, castellà, portugués, italià...