cervell, -lls
(Del llatí cerĕbĕllu, dim. de cerĕbrum, mat. sign.)
- s. m. Massa nerviosa que forma la part principal de l’encéfal en els vertebrats i que ocupa la part anterior i superior del cràneu.
- fig. Enteniment, raó, coneiximent.
- Tindre poc de cervell, loc. Tindre poc de trellat, juí, coneiximent o enteniment.
- Secar-se el cervell, loc. Treballar intensament en l’inteligència.