Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fills
fill, -lla, -lls, -lles
(Del llatí fīlĭu, fīlĭa, mat. sign.)
    1. s. m. Persona o animal en relació en son pare i sa mare.
    2. Fill major, el fill que ha naixcut primer.
    3. Fill llegítim, aquell que és fruit del matrimoni.
    4. Fill natural, el que és fill d’una parella sense llaços matrimonials.
    5. Fill bastart o illegítim o bort, aquell que és fruit d’una relació extramatrimonial dels seus procreadors.
    6. Fill llegitimat, fill natural que una volta casats els pares és reconegut llegalment.
    7. Fill de puta, insult.
  2. Fill polític o filla política, nom del gendre i la nora respecte als sogres. Els sogres solen dir-li fill / filla al seu gendre o nora, quan se dirigixen ad ells o dins de l’entorn familiar pròxim.
  3. Fill de llet, se diu d’una persona que de menut fon alletada per una dòna que no era sa mare, en relació a eixa dòna.
  4. Fill adoptiu, aquell que ha segut adoptat com a fill per una o dos persones que no són els sos pares biològics.
  5. Rel. El Fill de Deu, la segona persona de la santíssima Trinitat, Jesús.
  6. Per ext. Descendent.
    1. Persona relacionada en una institució o creèn­cia en la qual té o ha tengut algun víncul: Fills de l’iglésia. Tots eixos meges i advocats són fills d’esta casa perque ací es formaren.
    2. Rel. Fill de Deu, persona que està en gràcia de Deu.
    3. Rel. Fill espiritual, el pecador respecte al seu confessor.
    4. Fill d’obediència, persona que té fet vot d’obediència.
  8. Persona en relació al seu poble, país, nació, etc.: Els immigrants viuen en França pero són fills de Valéncia.
  9. ant. Donzella.
  10. Ramificació de la séquia mare, fillola.
  11. Ser fill de son pare o de sa mare, loc. Que es pareix en alguna cosa o es sembla molt al progenitor.
  12. Poder ser fill d’algú, loc. Se diu de la persona que per edat podria ser fill d’alguna atra.
  13. Ser fill de pare tendre, loc. Llançar-se a perdre o deteriorar-se en facilitat.
  14. Les persones majors solen dir fill / filla als més jòvens, siguen família o no, parlant de manera afectuosa: Fill, a com tens les carchofes, que no m’hi veig.
observacions/documentació: Se sol ometre la paraula fill o filla darrere dels possessius si es diu el nom del fill o la filla: La meua [filla] Caterina ya va a l’escola. El nostre [fill] Vicentet ya és un home. La teua [filla] Carme ha vengut a vore-nos hui. També s’omet en frases com: El meu [fill] menut està malalt. El teu [fill] major ya treballarà.
ref. Casa al teu fill quan voldràs i a la teua filla quan podràs. El fill de mestre Pere ensenyava a fer sabates a son pare. Fill de gata, agarrador de rates. Fill de poll, llémena. Fill de puça, caparra. A tu t’ho dic filla, entén-te nora. Fill de tòrt, cego. Fill eres, pare seràs, lo que faces trobaràs. Fills de gats, gatets. A la filla pa i cadira, a la nora, pa i a fòra. A qui Deu no dona fills, el dimoni li dona nebots. El fill de la cabra forçós ha de ser cabrit. Dos filles i una mare, tres lladres (o dimonis) per al pare. Fills i criats no els has de regalar si els vols gojar. Fill, si eres bo, per a tu plante el mallol. Fills i pollets, se’n salven poquets. Fills, conills; calbot i a la caçola.
Buscar fills en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: -fil i fil.