advocat, -ada, -ts, -ades
(Del llatí ădvŏcātus, mat. sign.)
- s. m. Persona que té com a professió defendre llegalment en un juí, de paraula o per escrit, els interessos o drets dels llitigants, i que també dona opinió o assessora sobre les qüestions llegals que se li consulten: En el juí em defén un advocat laboraliste. Ser advocat és una professió lliberal. Fa d’advocada de totes les causes perdudes.
- Advocat de l’Estat, lletrat que defén a l’Estat en els juïns, l’assessora administrativament i s’encarrega de la liquidació de l’impost de drets reals.
- Advocat de pobres o d’ofici, l’advocat designat per la llei per a representar i defendre a un litigant sense recursos econòmics.
- Advocat patrimonial, advocat que defén els interessos de la corona.
- Advocat de Deu, qui en un procés de canonisació té com a missió aportar arguments a favor i intenta rebujar els arguments contraris o objeccions que aporta la persona que fa d’advocat del diable.
- Advocat del diable, persona que en un procés de canonisació té com a missió aportar arguments en contra o objeccions per a evitar una canonisació indeguda. Per extensió s’aplica a tota persona que du la contra de manera sistemàtica en una discussió o debat per a que este siga profitós.
- Advocat de cuina, de secà o de marge, despect. loc. Persona que no és advocat i que no té suficients coneiximents pero que vol fer d’advocat i conseller en diverses causes o discussions; arreglaparròquies.
- fig. Protector, intercessor, aplicat generalment a la Mare de Deu o als sants: La Mare de Deu dels Desamparats és advocada dels inocents i folls.