bastart, -rda, -ts, -rdes
(Del llatí vulg. *bastardus, fill de concubina.)
- adj. m. Se diu del fill o la filla d’una parella que no està unida llegalment en matrimoni.
- Que es degenera del seu orige.
- Lletra bastarda, lletra cursiva.
- f. En una sénia, nom que rep cada una de les huit primeres barres situades entre les quatre més grosses de la creu del rodet i que convergixen en el centre d’este.
- f. La vela llatina major d’una embarcació.