parada, -des
(Derivat de parar.)
- s. f. Acte i efecte de parar o parar-se.
- Lloc a on se para; se diu generalment del lloc a on paren o tenen estació vehículs públics.
- En les almàsseres, colocació dels esportins plens de pasta d’oliva en el lloc adequat per a ser prensat.
- ant. Tros ininterromput de paret o mur.
- Formació de tropes per a passar-les revista o com a mostra en alguna solemnitat militar.
- Acte i efecte de finalisar el moviment, l’acció, l’activitat, etc.
- Tenda o botiga d’un mercat.
- En alguns deports, acció de parar la pilota.
- En el joc de la pilota valenciana, llínea pintada o no que marca el final del carrer o camp de joc. En ocasions la parada és el públic situat prop de l’últim jugador.
- Anar per dalt de la parada, loc. Se diu quan la pilota supera la llínea que marca el final del camp del joc, en el deport de pilota valenciana.
- Anar-se’n per dalt de la parada, loc. Passar-se de geni.
- Massa de terra, pedra o qualsevol atre material que es coloca com a presa o tapó en la boca d’un rec per a detindre l’aigua o desviar-la.
- Indigestió, excés de menjar que ha pegat mal per haver-se parat en l’estómec.
- Arrancada de burra i parada de macho, loc. Se diu quan algú escomença una cosa en força i la deixa de repent.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.