Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Parada
parada, -des
(Derivat de parar.)
  1. s. f. Acte i efecte de parar o parar-se.
  2. Lloc a on se para; se diu generalment del lloc a on paren o tenen estació vehículs públics.
  3. En les almàsseres, colocació dels esportins plens de pasta doliva en el lloc adequat per a ser prensat.
  4. ant. Tros ininterromput de paret o mur.
  5. Formació de tropes per a passar-les revista o com a mostra en alguna solemnitat militar.
  6. Acte i efecte de finalisar el moviment, lacció, lactivitat, etc.
  7. Tenda o botiga dun mercat.
  8. En alguns deports, acció de parar la pilota.
  9. En el joc de la pilota valenciana, llínea pintada o no que marca el final del carrer o camp de joc. En ocasions la parada és el públic situat prop de lúltim jugador.
  10. Anar per dalt de la parada, loc. Se diu quan la pilota supera la llínea que marca el final del camp del joc, en el deport de pilota valenciana.
  11. Anar-sen per dalt de la parada, loc. Passar-se de geni.
  12. Massa de terra, pedra o qualsevol atre material que es coloca com a presa o tapó en la boca dun rec per a detindre laigua o desviar-la.
  13. Indigestió, excés de menjar que ha pegat mal per haver-se parat en lestómec.
  14. Arrancada de burra i parada de macho, loc. Se diu quan algú escomença una cosa en força i la deixa de repent.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.
parat, -ada, -ts, -ades
  1. adj. m. Preparat per a actuar, llest per a fer una cosa.
  2. Que no està en moviment, que ha detengut lacció.
  3. Que carix de prontitut o disposició per a lacció.
  4. dialect. Dret, en peu.
  5. s. Persona sense faena, treball; desocupat.
  6. plr. Travessers de fusta enseuats per a varar barcos.
  7. Pasta doliva que es prensa duna volta.
ref. Qui està parat, no fa guerra. Qui està parat, parat se troba.
Buscar Parada en:
  • Parada coincidix en:
    • el participi femení singular de parar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: emparrat.