Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: burra
burro, -rra, -os, -rres
(Del cast. burro.)
  1. s. m. Quadrúpet del gènero Equus asinus, més menut que el cavall i té les orelles més llargues, generalment s’utilisen com a animals de càrrega o com a transport; ase.
  2. Peix de la família dels gòbits (Gobius Jozo), de color roig i carn blanca i fineta, se caracterisa per tindre un cap ample paregut al del burro o ase.
  3. Persona que té poc de trellat, que sap ben poc o que és estúpida.
  4. Joc de cartes en que es repartixen tres cartes per jugador i una es destapa representant triumf.
  5. Se diu del jugador que pert en este joc de cartes.
  6. El burro negre, local. El capellà.
  7. Persona que va molt carregada o fa massa treball.
  8. Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt.
  9. Burro de cap a peus, loc. Estúpit.
  10. Caure del burro, loc. Donar-se conte de que s’està en un erro.
  11. Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria, loc. Estar embovat.
  12. A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.
  13. El burro, dialect. i coloq. El número quatre (4) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En alguns llocs se li dona el nom de el llit.
  14. Ser més burro que Tacó, loc. Tindre molt poc de trellat o ser molt incult.
observacions/documentació: La forma clàssica valenciana és ase.
ref. El burro valent, du la càrrega i no la sent. El burro d’Arcàdia, carregat d’or i menja palla. El burro que entropeça dos voltes en la mateixa pedra es burro de veres. Lo burro creix, l’albarda no. Qui té un burro i el ven, ell s’entén. El burro mal esquilat, als huit dies igualat. Burro calent, que porta la càrrega i no se la sent. Burro que gran fam sent a tot li passa dent. Qui burro va a Roma, burro se’n torna. Qui siga burro que l’albarden.
Imàgens
burra, -rres
(Del cast. burra.)
  1. s. f. Femella de l’ase, somera.
  2. Dòna que té poc de trellat.
  3. local. Peix que es caracterisa per una prolongació més llarga del morro superior.
  4. Espècie de moradura fosca i durícia que es fa en la pell com a conseqüència d’un colp o pessic.
  5. Tindre el temps d’una burra vella, loc. Se diu de les dònes que tenen quinze o setze anys d’edat.
ref. Qui té una burra i la ven, ell s’entén.
Buscar burra en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: burrada.