capellà, -ans
(Del llatí migeval cappellānus, mat. sign., derivat de cappĕlla, capella.)
- s. m. Eclesiàstic responsable de la capella.
- Cantor d’una capella.
- Sacerdot, retor.
- Capellà major, el superior d’un capítul.
- Capellà de missa i olla, coloq. Eclesiàstic de menor grau que només fa la missa i canta en el cor. També es diu del retor que no guarda les formes i peca de vividor.
- Capellà de campaneta, sacristà o eclesiàstic de menor orde que toca les campanes i té servicis menors. També es diu de persones que es creuen tindre uns honors i distincions que en realitat no tenen.
- Folc. Capellà de les Roques, eclesiàstic que ix en la vigília del Corpus de Valéncia a cavall i anuncia la festa convidant a la gent en nom de l’Ajuntament, autoritats i del poble.
- Pardal de l’espècie Ruticilla phoenicurus, de color gris, en el ventre blanc i el pit roig, de la mateixa família que el tort.
- Conéixer o saludar a més gent que el capellà de les Roques, loc. Tindre moltes amistats o coneguts.
- Capellanet, abadeget en sal i pebre negre que es penja i es seca.