capella, -lles
(Del llatí cappĕlla, diminutiu de cappa, capa. L’orige de l’evolució del significat està en el lloc del palau dels reis francs que es consagrà a conservar la relíquia de la capa de Sant Martí de Tours.)
- s. f. Espai reservat per a resar i que sol estar situat en espais no religiosos com ara un palau, una plaça de bous, un estadi, un hospital, etc.
- Conjunt de clercs que es dediquen als servicis religiós de la capella.
- Cantors de música religiosa.
- Sala lateral que hi ha en les iglésies i que està dedicada a un sant, a on hi ha un altar en una representació del sant o un retaule.
- Capella ardent, espai provisional a on se realisen les primeres exèquies per un difunt.
- Iglésia de tamany reduït fòra de la població i que sol estar dedicada a un sant en el seu altar i retaule.
- Oratori portàtil.
- Cavitat oberta en forma d’arc en un mur o un atre lloc.