detindre
Flexió verbal »(Del llatí detinēre, mat. sign.)
- v. tr. Parar lo que es mou.
- refl. Deixar de fer lo que s’estava fent: Se detingué l’investigació per falta de presupost.
- Privar de la llibertat de fer o actuar.
- Impedir seguir avant.
- Detengut de malaltia, ant. Impedit per una malaltia.
- Arrestar, empresonar a algú la policia.
- refl. Aguantar-se, deixar de fer una cosa: No es pogué detindre’s de riure en oure aquell succeït.
- Fer que una persona o cosa no se’n vaja i es quede permanent o durant un temps llarc: Vida, detin tot lo que pugues l’amor en mon cor.
- Entretindre, parar per cert temps, impedir que algú continue la seua marcha: No et detinc més que tens molta faena encara.
- Detindre temps, loc. ant. Dedicar temps.