aguantar
Flexió verbal »(Provablement de l’it. agguantare, mat. sign.)
- v. tr. Sostindre, mantindre dret, subjectar en certa posició una cosa per a que no caiga o s’amolle: Aguanta l’escala que no caiga.
- Resistir o soportar una força contrària: Aguanta al gos que no s’escape. Els arbres aguanten la força del vent.
- Resistir o soportar alguna cosa: Les plantes aguanten la calor pero no el fret intens. Aguanta les crítiques en valor. Aguanta a la dòna que és insoportable.
- Contindre’s, reprimir-se: Aguanta la set. Aguantar-se la ràbia.
- Resistir o soportar qualsevol adversitat o contrarietat.
- refl. Mantindre’s, sostindre’s sense caure ni cedir.
- refl. Esperar-se: Aguanta’t un moment ací que ara vinc.
- refl. Quedar-se en una determinada postura o posició sense menejar-se: Aguanteu-vos en eixa posició que vos vaig a fer una fotografia.
- Subjectar, agarrar: Aguanta el fil d’esta punta que yo l’aguantaré de l’atra.
- ¡Aguanta! o ¡Aguanta, Capelo!, exclamació que indica sorpresa, ¡caram!, ¡carall!, ¡mira!
- Aguantar-li ad algú la mecha o la taba, soportar ad algú sense contradir-lo.
- Aguantar pots i calderes, loc. Patir i soportar una situació adversa, problemes, impertinències d’algú, exigències, males passades...