veu
veu, -us
(Del llatí vōce, mat. sign.)
- s. f. Sò que es produïx quan l’aire expelit pels pulmons travessa les cordes vocals, en eixir de la laringe.
- A dos, tres... veus, cantar més d’una persona a l’hora, entonant cada una d’elles una nota musical diferent.
- Veu forta, la que té un to normal alt, fent que es senta per damunt d’unes atres.
- Veu clara, la que sona sense pertorbacions ni tremolors.
- Veu grossa, la que és greu i retumba.
- Veu prima, la que és de to agut.
- Veu d’home, la que és més freqüent entre els hòmens, que per ser més greu es diferencia de la que és més freqüent entre les dònes.
- Veu de dòna, la que és més prima que la freqüent entre els hòmens i més pròpia de les dònes i dels chiquets.
- Veu dolça, la que té un to que es percep agradable de sentir.
- A mija veu, en veu baixa.
- Veu alta, la que es pot sentir a certa distància.
- Veu baixa, la que no es sent, o es sent molt poquet.
- Veu de cassaller, veu presa o una certa afonia com la que sol aparéixer degut a la beguda alcohòlica en excés.
- Perdre la veu, loc. Quedar-se afònic.
- Tindre la veu presa, loc. Estar afònic lleument.
- Sò produït per instruments musicals o per algunes coses inanimades.
- Veu del poble, l’opinió generalisada o majoritària entre una comunitat.
- Veu pública, la que és públicament coneguda.
- El dret que es té de parlar en un debat, i el seu eixercici: Els electes tenen veu pero no vot.
- A una veu, acordar una cosa per aclamació, resolent una decisió per acort de tots els reunits.
- Per més veus, ant. Per majoria, en una votació.
- Tindre veu, tindre dret.
- En veu baixa, loc. Parlar de forma que a penes se deixa sentir la veu.
- En veu alta, loc. Parlar de manera que es deixa sentir clarament la veu o per a que siga sentida intencionadament.
- Alçar la veu, loc. Intensificar el to de la veu per a que siga sentida per damunt d’unes atres.
- Dur la veu cantant, loc. Dur l’iniciativa o parlar en representació d’uns atres.
- Veu coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.